lectures de la missa del diumenge IV de durant l'any 7 febrer 2016

DIUMENGE V DE DURANT L’ANY

«no tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes»

Lectura del llibre d’Isaïes

L’any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.» Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l’edifici s’omplia de fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers.» Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat.» Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»

Is 6,1-2a,3-8

Salm Responsorial

R. Us vull cantar a la presència dels àngels, Senyor

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant del santuari. R

Enalteixo el vostre nom perquè estimeu i sou fidel.
Sempre que us invocava, m’heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima. R

En sentir el que vós heu promès,
tots els reis de la terra us lloaran
i celebraran que vós obreu així:
«Que n’és, de gran, la glòria del Senyor.» R

La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor. R

Sl 137,1-8 (R. v. 1c)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, [us recordo la bona nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la bona nova.] Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi. [Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però, què hi fa?] Tant si sóc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.

1Co 15,1-11

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.» Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.»
Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.» Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.»
Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.
Lc 5,1-11

"Ho deixaren tot i el seguiren"

El relat de la vocació d’Isaïes té tres parts: a) Descripció de la Glòria del Senyor; b) Consagració del profeta pel foc purificador; c) Missió del profeta amb la fidelitat al Senyor com a objectiu prioritari.
El marc històric (l’any que morí el rei Ozies) ve redimensionat pel marc teofànic: Sant, sant, sant és el Senyor.
Reconèixer la indignitat per a la missió (Sóc un home de llavis impurs) no és obstacle quan una brasa de l’altar toca els llavis del qui és cridat.
Isaïes va sentir la veu del Senyor que l’interpel·lava: Qui enviaré? i va respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»
La crida divina resta incompleta sense la resposta humana. Crisi avui de vocacions? Més aviat manca de respostes amb crisi d’ambient —familiar i eclesial— que les faci possibles!
Els cridats pel Senyor ho són per testimo niar —de paraula i amb l’estil de vida— que Crist morí pels nostres pecats amb eficàcia redemptora segons les Escriptures; i que al tercer dia ressuscità. Certament Jesús «ressuscitant» és un fet que escapa a la fenomenologia de l’observació empírica, però que esdevé fet històric gràcies a l’experiència històrica del testimoniatge de Quefes i els Dotze, anunciadors de la Bona Nova per la qual obteniu la salvació incloent el fet de la Resurrecció de Crist i el del testimoniatge apostòlic.
Tots els evangelis donen relleu a la vocació dels Apòstols.
Mc i Mt destaquen la llibertat del Senyor en escollir els seus Apòstols: va cridar els qui va voler (Mc 3,13). Jn destaca la mediació humana: Andreu portà el seu germà Simó on era Jesús; Felip a Natanael (Jn 1,42.45). Lc destaca la relació ja existent de Jesús que pujà a la barca de Simó. La crida és acollida pels qui s’aglomeraven sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu.
Reconèixer la pròpia indignitat (Senyor, allunyeu-vos de mi que sóc un pecador) permet l’eficàcia de la paraula de Jesús: No tinguis por; des d’ara seràs pescadors d’homes.
L’objecció de l’expert pescador (Ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res) dóna pas a l’obediència al mandat de Jesús: Ja que Vós ho dieu, calaré les xarxes. Quan imitem l’actitud de Simó-Pere el resultat és que les xarxes s’esquinçaven d’una pesca com aquella.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi